dijous, 31 de maig de 2012

MONTSERRAT GENER COROMINAS



En el nostre interès de presentar dones anònimes que amb el seu treball fan que la societat pugui anar avançant, ens complau fer-vos present a la Montserrat, tot confiant que la vostra valoració sigui coincident amb la nostra.

  

 Valls (Tarragona) 13 d’agost de 1935

Va néixer en una família de classe mitjana, de la que ens manifesta en guarda molts bons records. Considera que la seva vida ha estat un seguit de començaments que de ben segur han marcat la seva manera de ser i que li han donat un coneixement de realitats humanes molt diferents.

El passatge de l’evangeli Jn. 15,16 on diu: “No sou vosaltres qui m’heu escollit a mi, sinó que jo us he escollit a vosaltres...” l’hi representa un punt de partida molt important.
   
Deixa la família i comença un nou temps de formació i preparació humana i espiritual a Salamanca. Es compromet definitivament a Jesús en el si d’un Institut Secular (IMS – Institut Missioneres Seculars)

L’any 1964 te la seva primera destinació a Alemanya, Colònia. El món de l’emigració, que va viure amb grans dificultats: integració, idioma... El seu treball fou en una residència per a noies espanyoles; al cap d’un temps i per problemes econòmics, va començar a treballar i estudiar infermeria en un hospital alemany.

Per decisió pròpia i amb la voluntat de reforçar un petit grup del seu Institut, a l’any 1972 va anar a treballar també a un hospital, però en aquest cas, de Suïssa.

En tot això i com a conseqüència de que els seus pares ja eren molt grans, va considerar arribat el moment de retornar a casa per poder-los acompanyar més de prop.

Aquest canvi va comportar molts matisos: un tornar a començar professionalment, dificultats per trobar feina, tornar a viure amb la família, etc. etc. Tot això, però, va quedar equilibrat per tenir l’oportunitat de poder  compartir de prop amb el seu Institut i poder viure immersa des de dins la realitat catalana, política i eclesial.

Treballar durant deu anys en un hospital català, fa que obtingués una  experiència, que manifesta haver-li estat enormement positiva.  Finalitzat aquest temps demana la  jubilació anticipada per poder marxar a Colòmbia per dos anys. Viure allà en un barri gairebé marginal, li va permetre obtenir un enriquiment que agraeix profundament.

Finalitzat aquest temps previst retorna a Barcelona a l’any 1997 on com a voluntària li ofereixen treballar en un programa d’ajuda a la drogoaddicció, amb la finalitat d’aconseguir la desintoxicació i la reinserció social. Aquest és el lloc on actualment se la pot trobar,



Finalment i volent ser fidels al seu pensament, transcrivim les seves paraules:

Com definiria amb tots aquests “començaments” el meu seguiment a Jesús? No soc persona amb facilitat de paraula, no tinc facilitat pel testimoni parlat. Suposo que això resta eficàcia al mateix testimoni, però aquesta és la meva realitat. Crec que la meva tasca és “ser-hi”, estar al costat de les realitats, intentar no defugir del servei...



Les persones que la coneixem podem garantir que aquest és el seu tarannà, callat, totalment discret, disposada sempre a fer un servei a les persones que comparteixen amb ella qualsevol acte,  i per aquesta raó ens ha vingut de gust conèixer què ha estat i és la seva vida, amb el ple convenciment que no ens defraudaria, ans al contrari, ens aportaria moltes sorpreses com així hem pogut confirmar.

2 comentaris:

  1. Persones com ella, sovint ignoradas, milloran el món. La meva admiració. I per vosaltres que heu recollit aquest testimoni, felicitats.

    ResponElimina
  2. Estic d’acord amb vosaltres , al llarg de la vida et vas trobant persones carismàtiques d’una gran vàlua, la seva discreció i timidesa sembla que les faci invisibles , però la força dels seus actes les fa sortir de l’anonimat.
    He gaudit molt del vostre bloc. Felicitats!
    Bones vacances1
    Raimunda

    ResponElimina