MARGARIDA RUGALL

 Pallars Jussà 1500

Margarida Rugall nasqué a principis del segle XVI. Era originària de casa Rugall de la Coma de Mont-rós, (actualment Vall fosca). Va canviar de residència al casar-se amb un jove d’un poble de l’abadiat (Monestir Santa Maria de Gerri) de Gerri de la Sal.

Al quedar-se vídua va tornar-se’n a la Coma. S’instal·là primer a Mont-rós a casa d’un familiar i finalment a Paüls, a casa del seu germà Pere Rugall; es guanyava la vida treballant de llevadora, sanadora i remeiera.      

El seu retorn estigué envoltat d’un aire de sospita, donada la coincidència en el temps de la seva arribada, amb una cacera de bruixes que s’estava duent a terme a l’abadiat de Gerri.

Aquesta situació possiblement fos la conseqüència de la seva marxa a Lleida als vols del 1528. Però fou en aquesta ciutat on la van empresonar acusada de bruixa, judici que va poder eludir pel fet d’estar embarassada. Llavors tornà a Paüls amb la seva família. Al llarg de la seva vida sembla que va ser jutjada diverses vegades per bruixa fins que el 4 de gener de 1548 davant d’un tribunal civil presidit pel procurador general del Marquesat de Pallars fou condemnada per bruixa

Existeix un document essencial pels historiadors i els antropòlegs d’avui, que permet conèixer que la seva confessió, primer sense pressions però després sota tortura, fou essencial per la seva condemna.

Gràcies al text del seu procés, sabem que la vida i la pràctica real d’aquesta dona s’allunyaren força dels estereotips sobre la bruixeria de l’època, demostrant en canvi un ampli coneixement sobre els remeis i la cura dels cossos. Els seus veïns s’hi refereixen com a “metgessa”, i expliquen com amb certes herbes i oracions hauria guarit diverses persones a la Coma, especialment infants. Ella mateixa parla de la seva feina de llevadora i de guaridora, utilitzant elements com ara herbes, oli, llana, cera o encens, així com diverses bevendes per a dones o per a contraverí. Margarida arriba fins i tot a narrar un ritual de curació consistent en el recitat d’una oració sobre els cabells o les cintes de les persones malaltes, el dolor de les quals es carregava sobre les espatlles de Margarida mentre afluixava en aquelles.

Aquestes pràctiques curatives de tipus tradicional eren perseguides en el context de la cacera de bruixes i contrastaven amb la presència d’una nova figura, la dels metges vinculats a la nova ciència mèdica universitària. Margarida Rugall representa doncs una més dels milers de dones hereves d’una determinada visió del món que incloïa una pràctica de la salut de tipus magicomedicinal; dones que serien perseguides i condemnades en un moment d’imposició d’un nou ordre simbòlic, posant així les bases mentals de la modernitat.

Els documents existents que ens donen coneixement d’aquests fets, no permeten certificar l’execució de Margarida tot i haver estat condemnada, ja que hi manca el darrer foli de la condemna.  Sabem tanmateix que 28 anys després d’aquells fets, es dugué a terme una nova cacera de bruixes a la Coma de Mont-rós. En ella es detingué i interrogà a una dona gran, nomenada Margarida Rugall, i de la què els testimonis asseguraven que havia estat presa temps enrere al castell de Sort, acusada de bruixa.

A partir de la localització d'una sèrie de processos judicials de l'any 1548, celebrats al marquesat de Pallars i conservats a l'Arxiu Ducal de Medinacelli (ADM), es va decidir abordar un tema tan complex i controvertit com és el de la bruixeria. Es tracta de cinc processos contra tres homes i dues dones de la  Vall Fosca (Pallars), territori que disposa d'un dels primers texts legals contra la bruixeria a escala europea i en el que trobem a més una sèrie de sorprenents pervivències culturals fins a dia d'avui.

 

Entre 1450 i 1750, la major part de regions d’Europa van conèixer diverses onades repressives que s’ha convingut a anomenar la cacera de bruixes.

A Catalunya, l’historiador Joan Reglà va avançar, ja fa alguns anys, la xifra de 400 execucions, una quantitat que semblen confirmar, potser fins i tot a l’alça, els processos locals que han estat publicats.

Comentari de les autores del bloc.

En el treball que estem fent de recerca de dones del nostre país, ens ha causat una gran sorpresa conèixer la existència de la Margarida Rugall, ja que el poble on ella ha viscut, Mont-rós, és on hi ha la casa pairal de la mare d’una de nosaltres.