EULÀLIA FERRER RIBOT

Barcelona 12-11-1780 –1850 

Eulàlia Ferrer Ribot, també coneguda com Eulàlia Brusi, era filla del conegut llibreter Rafael Ferrer Costa i de Maria Ribot. Des del segle XVII els membres de la família eren impressors i llibreters i eren les dones qui, tradicionalment, havien aportat els diners i la fortuna, motiu pel que l’avi de l’Eulàlia havia adoptat el cognom de l’àvia.

A la mort del seu pare quan ella era encara molt petita, quedà la llibreria Casa Ferrer del carrer de la Llibreteria número 22, pels seus dos fills; per desgracia com que els dos germans també moriren això va fer que l’Eulàlia heretés el negoci familiar als dotze anys.

El 5 de maig de 1799 es casà amb Antoni Brusi Mirabent, enquadernador i venedor  de llibres, qui tenia una botiga molt a prop de la d’ella. Llavors conjuntament van crear una fundació per la impremta i ampliaren el negoci de la llibreria. Malgrat no ser gens habitual en aquella època, el negoci fou inscrit al registre a nom dels dos cònjuges.

Durant la invasió napoleònica, la família Brusi va marxar amb tots els estris de la impremta a Tarragona, encara lliure de l’invasor, on oferiren els seus serveis als caps de l’exèrcit. S’encarregaren de l’edició de la “Gazeta militar” que, per urgències de la situació, hagueren d’imprimir en els indrets més inversemblants.

Quan Tarragona caigué, la família Brusi perdé tot el material i la maquinària i van marxar a Palma de Mallorca. Allí tornaren a començar de nou el que va fer que poguessin recuperar-se econòmicament. Finalitzada l’ocupació francesa tota la família va retornar a Barcelona per continuar amb les seves activitats.

En recompensa pels serveis prestats i gràcies a un Real Privilegi (regnat de Ferran VII) se’ls atorgà l’edició i propietat del diari de Barcelona, fundat el 1792. A l’any 1819 van instal·lar una foneria tipogràfica a la impremta i a l’any següent van introduir la litografia a Catalunya. Trencant els esquemes dels diaris de l’època, van decidir incorporar-hi col·laboracions de personatges interessants oferint-t’hi els seus articles.

Mort Antoni Brusi víctima de la febre groga, Eulàlia assumí la direcció del negoci familiar, mantenint així els interessos de l’empresa que adoptà el nom de “Viuda e Hijos de Antonio Brusi”, publicant alhora llibres de diverses matèries.

El gener de 1825, la "Real Junta de Fomento de la Riqueza del Reino" permeté que Eulàlia pogués continuar gaudint del privilegi abans atorgat fins a completar el termini estipulat, però el mateix any, durant el mes d’agost, el Ministeri d’Hisenda va trametre una reial ordre a la Junta de Comerç de Catalunya on s’anul·lava aquest privilegi. L’abolició d’aquesta prerrogativa podria respondre a les bones relacions que el difunt marit d’Eulàlia mantingué amb liberals, perseguits a partir de la caiguda de Riego l’any 1823. Malgrat les dificultats, Eulàlia Ferrer continuà fent litografies relacionades amb la casa reial.

A nivell familiar els Brusi van tenir set fills, dels que únicament van sobreviure, Antònia, Eulàlia i el fill petit Antoni. Fou aquest últim, nascut el 1815 que la seva mare el va animar a viatjar per diversos països europeus abans de posar-se al capdavant del negoci familiar. Al 1838, amb vint-i-tres anys, Antoni Brusi Ferer torna a Barcelona i s’adona que el negoci familiar, especialment el Diario de Barcelona, travessava una mala situació financera i decideix quedar-se per fer-se’n càrrec. Eulàlia es conscient de que és el seu fill qui ha de conduir l’empresa i es retirà. Morí el 1850 a l’edat de setanta anys.

Eulàlia és l’exemple de les dones emprenedores que, en un segon pla per l’època que els ha tocat viure, són d’una importància decisiva en el funcionament del negoci.

Antoni Brusi faria que la publicació fos popularment coneguda per “Diari del Brusi” o més correctament “El Brusi”.