Eulàlia Ferrer Ribot, també coneguda com Eulàlia
Brusi, era filla del conegut llibreter Rafael Ferrer Costa i de Maria Ribot.
Des del segle XVII els membres de la família eren impressors i llibreters i
eren les dones qui, tradicionalment, havien aportat els diners i la fortuna,
motiu pel que l’avi de l’Eulàlia havia adoptat el cognom de l’àvia.
A la mort del seu pare quan ella era encara molt
petita, quedà la llibreria Casa Ferrer del carrer de la Llibreteria número 22,
pels seus dos fills; per desgracia com que els dos germans també moriren això
va fer que l’Eulàlia heretés el negoci familiar als dotze anys.
El 5 de maig de 1799 es casà amb Antoni Brusi
Mirabent, enquadernador i venedor de
llibres, qui tenia una botiga molt a prop de la d’ella. Llavors conjuntament
van crear una fundació per la impremta i ampliaren el negoci de la llibreria.
Malgrat no ser gens habitual en aquella època, el negoci fou inscrit al
registre a nom dels dos cònjuges.
Durant la invasió napoleònica, la família Brusi va
marxar amb tots els estris de la impremta a Tarragona, encara lliure de
l’invasor, on oferiren els seus serveis als caps de l’exèrcit. S’encarregaren
de l’edició de la “Gazeta militar” que, per urgències de la situació, hagueren
d’imprimir en els indrets més inversemblants.
Quan Tarragona caigué, la família Brusi perdé tot
el material i la maquinària i van marxar a Palma de Mallorca. Allí tornaren a
començar de nou el que va fer que poguessin recuperar-se econòmicament.
Finalitzada l’ocupació francesa tota la família va retornar a Barcelona per
continuar amb les seves activitats.
En recompensa pels serveis prestats i gràcies a un
Real Privilegi (regnat de Ferran VII) se’ls atorgà l’edició i propietat del
diari de Barcelona, fundat el 1792.
A l’any 1819 van instal·lar una foneria tipogràfica a la
impremta i a l’any següent van introduir la litografia a Catalunya. Trencant
els esquemes dels diaris de l’època, van decidir incorporar-hi col·laboracions
de personatges interessants oferint-t’hi els seus articles.
Mort Antoni Brusi víctima de la febre groga,
Eulàlia assumí la direcció del negoci familiar, mantenint així els interessos
de l’empresa que adoptà el nom de “Viuda e Hijos de Antonio Brusi”, publicant
alhora llibres de diverses matèries.
El gener de 1825, la "Real Junta de Fomento de
la Riqueza
del Reino" permeté que Eulàlia pogués continuar gaudint del privilegi
abans atorgat fins a completar el termini estipulat, però el mateix any, durant
el mes d’agost, el Ministeri d’Hisenda va trametre una reial ordre a la Junta de Comerç de Catalunya
on s’anul·lava aquest privilegi. L’abolició d’aquesta prerrogativa podria
respondre a les bones relacions que el difunt marit d’Eulàlia mantingué amb liberals,
perseguits a partir de la caiguda de Riego l’any 1823. Malgrat les dificultats,
Eulàlia Ferrer continuà fent litografies relacionades amb la casa reial.
A nivell familiar els Brusi van tenir set fills,
dels que únicament van sobreviure, Antònia, Eulàlia i el fill petit Antoni. Fou
aquest últim, nascut el 1815 que la seva mare el va animar a viatjar per
diversos països europeus abans de posar-se al capdavant del negoci familiar. Al
1838, amb vint-i-tres anys, Antoni Brusi Ferer torna a Barcelona i s’adona que
el negoci familiar, especialment el Diario de Barcelona, travessava una mala
situació financera i decideix quedar-se per fer-se’n càrrec. Eulàlia es
conscient de que és el seu fill qui ha de conduir l’empresa i es retirà. Morí
el 1850 a
l’edat de setanta anys.
Eulàlia és l’exemple de les dones emprenedores que,
en un segon pla per l’època que els ha tocat viure, són d’una importància
decisiva en el funcionament del negoci.
Antoni Brusi faria que la publicació fos
popularment coneguda per “Diari del Brusi” o més correctament “El Brusi”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada