divendres, 23 de març de 2012

MARIA PEPA COLOMER LUQUE


Barcelona 1913 - Surrey (Anglaterra) 24-05-04

Va ser la primera dona de Catalunya i de l’estat espanyol que va aconseguir el títol oficial de pilot d’aviació.

Era filla del industrial tèxtil de Sabadell (Vallès Occidental) Josep Colomer i Encarnació Luque. Als divuit anys, el 19 de gener de l931 va poder demostrar “les 50 hores de vol exigides” que li va valdre el títol d’aviadora.

Anteriorment, un dia del 1930 va anar amb uns amics a l’aeroport del Prat de Barcelona i va pagar cinc pessetes per donar una petita volta en avioneta. Aquí va descobrir el seu desig de pilotar un avió i va ser quan va interessar-se per la possibilitat d’aprendre a volar. El curs consistia en vint lliçons a 200 pessetes l’hora, “un autèntic dineral per l’època”, però el seu pare –amb qui s’entenia molt be-, home obert i liberal, amic de Picasso i que es relacionava amb persones molt importants d’aquell moment, va accedir a la voluntat de la seva filla.

Amb l’acceptació per part del seu pare i el compromís del responsable de l’aeròdrom Josep Canudas, va poder iniciar a l’octubre de 1930 fins el gener de 1931 les classes pertinents, però mantenint un pacte de silenci envers la seva mare, qui creia que cada matí, quan la noia sortia de casa, anava a les classes de la Cultura de la Dona, on l’havia apuntat perquè la filla pogués ser “una dona de profit”.

Però la tranquil·litat econòmica que el pare li subministrava juntament amb la seva camaraderia, no tardaria en fer-se fum, ja que poc després de la notícia del diari per la qual la senyora Luque va rebre l’ensurt de la seva vida, el seu marit Josep Colomer, abandonava mare, filla i fill, en Joan, germà de la Pepa, a la seva dissort.

La senyora Luque, enfadada al principi, però mestressa de casa al cap i a la fi, no va tenir més remei que acceptar la vocació de Pepa, una vocació que va haver de fer-ne professió per tal de portar un sou amb què ajudar-la i ajudar-se. Va ser així com, finalment, Pepa seguiria acumulant hores de vol per a esdevenir “instructor” de vol.

Mari Pepa Colomer i altres pilots crearen, l’any 1936, la primera Cooperativa de Treball Aeri i l’Escola Catalana d’Aviació. Colomer va instruir pilots de l’exèrcit republicà per entrar en combat i va transportar fugitius cap al sud de França.

Va entrenar fins a setanta pilots. El suficient per fer –tal i com ella mateixa explicava- que “Franco no estigués gaire content amb mi”. Ho sabia perquè un dels braços executors del cop d’Estat del 1936, Queipo de Llano -que semblava gaudir especialment en fer “guerra psicològica”- havia arribat a anunciar per la ràdio que es faria una cartera amb la seva pell, ni més ni menys que amb la pell de “esta mujer que se cree que es piloto”.

L’exili estava cantat. A començaments de 1939 Pepa Colomer i Luque feia el seu darrer vol cap a França i va ser a Toulouse on es va retrobar i casar amb el també pilot Josep Maria Carreras i Dexeus. Gràcies al matrimoni amb el que havia estat el seu instructor de vol,–i possible taxista improvisat que la duia a l’aeròdrom als matins d’aquell llunyà 1930- aconseguia el seu pas cap a Anglaterra. Allí l’esperava una altra guerra, però també una dura postguerra que va haver de superar tota sola, amb la única companyia dels seus dos fills bessons i amb les contínues absències del seu marit, perquè –ell sí- va tenir la sort de poder seguir endavant amb la seva professió.

Allà es va haver de reinventar des de zero en un país que no era el seu. Però, per damunt de tot, es va divertir. Mari Pepa Colomer va convertir la seva vida en una aventura contínua. La pionera de l’aviació a Catalunya era una dona riallera, vital i pràctica que va bri­llar amb llum pròpia en un món d’homes. Una vida de pel·lícula.

Va morir a Surrey als 91 anys d’edat com a conseqüència d’un paro cardíac.

La Generalitat de Catalunya l’hi va retre un homenatge el mes de març del 2003

1 comentari: