MARIA LLUÏSA ALGARRA COMA

Barcelona 1916 – Mèxic 1957

Va estudiar Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona, i va ser nomenada Jutge de Primera Instància i d’Instrucció de Granollers, esdevenint així el 2 de desembre de 1936 la primera jutgessa de Catalunya i de tot l’estat espanyol. El diari “La Publicitat” saluda el seu nomenament amb el titular “El primer jutge femení a Catalunya”, i l'insta a “rompre vells motlles per tal d’estructurar una millor justícia social”. Era coneguda com la “geganta revolucionaria”

Un cop iniciada la guerra civil, col·labora en la revista femenina “Companya” on escriu un seguit d’articles sobre temes jurídics, A “Catalans”, publica un reportatge “Com i per què es divorcia la gent a Catalunya” (gener i març de 1938). És remarcable el seu treball com a comentarista jurídica. Algarra presentà també una entrevista amb una introducció divertida en la què retrata el context i ironitza sobre ella mateixa enfront l’entrevistada. En el reportatge sobre el divorci empra una estructura interessant, molt a prop del que en la dècada dels setanta es va entendre com a nou periodisme, ja que presenta un seguit d’escenes i de diàlegs per desenvolupar les diverses situacions i tipus de divorcis. L’estil que fa servir l’autora és fluid i desimbolt, molt amè, que demostra una capacitat per introduir recursos literaris en la descripció d’escenes i la transcripció de diàlegs.

Aquesta facilitat per la dramatúrgia ja es va confirmar el 1935 amb el premi del Concurs Teatral Universitari, promogut per l’Autònoma, la Universitat on ella havia estudiat. La Companyia d’Enric Borras va estrenar el 16 d’octubre de l’any següent al teatre Poliorama de Barcelona l’obra guanyadora, Judith. Va participar activament en el Primer Congrés Nacional de la Dona, celebrat a Barcelona l’any 1937, en el qual va presentar un informe titulat “Les reivindicacions conquerides per la dona en la lluita antifeixista”.

A la fi de la guerra civil es va exiliar a Mèxic, on continuà col·laborant en la premsa, la ràdio, la televisió i el cinema, mitjà en què va treballar com a guionista en cinc pel·lícules. La seva obra teatral va assolir un important reconeixement en el teatre mexicà. Maria Lluïsa Algarra va ser una de les poques dramaturgues de l’estat espanyol que van aconseguir en el seu exili una presència freqüent i amb notable èxit en els escenaris mexicans.

Entre les seves obres més destacades, a part de Judit, escrita en català, hi ha Primavera inútil (1944), Casandra (1953), Sombra de alas i Los años de prueba. No hi ha constància que publiqués la seva obra en vida, però actualment totes han estat publicades.

Es va casar amb José Reyes Meza i van tenir filles. Morir jove, als 41 anys a Mèxic, no sé sap si a causa d’una malaltia, però entre les persones que la van conèixer quedà el record d’una dona elegant, d’una fantàstica alçada de més d'1,90 que va dur sempre amb dignitat la trista càrrega de l’exili.