CATERINA, VÍDUA DE RAFAEL D'OLZINELLES

Naixement i defunció Segle XV

Caterina d’Olzinelles va ser detinguda i posteriorment empresonada a la casa de les Repenedides l’any 1448 per ordre de la reina Maria de Castella. Fou acusada de pecat de carnalitat i de portar una mala vida. El seu cas va ser objecte de deliberació per part dels consellers de la ciutat de Barcelona en tres sessions diferents. És destacable el fet que el nom de Caterina no es menciona en cap de les actes d’aquestes tres sessions, sinó que se l’anomena com la muller del difunt Rafael d’Olzinelles. Les acusacions en contra seva radicaven en el fet que ella era una dona vídua que no havia respectat la memò
ria del seu difunt marit.

El fill de Caterina va sol·licitar a les autoritats municipals que intervinguessin en aquesta qüestió, per tal d’evitar l’escàndol públic que suposava l’empresonament de la seva mare. Els consellers de la ciutat van delegar en Berenguer Llull ser el mitjancer amb els amics de Caterina, ja que eren aquests suposats amics els qui l’havien denunciada.

Així les coses, la reina va tornar a intervenir en l’afer i va ordenar al veguer que tragués Caterina del convent de les Repenedides, però amb la condició que els amics escollissin un lloc adequat per a la seva reclusió. Caterina va prendre partit i va demanar que fos retornada al convent, gest que s’entén com un acte de rebel·lia en front a la seva família, els amics i les autoritats que disposaven lliurement del seu cos en contra de la seva voluntat.

Els consellers finalment van optar per treure-la del convent, mentre el veguer deliberava sobre el seu cas. Tanmateix van considerar necessari que algun amic es fes càrrec d’ella per tal d’acabar amb els grans escàndols e inconvenients que es podien generar. Però, si això no era possible, calia que Caterina fos reclosa en algun monestir de clausura, o a les Egipcíaques. Quinze dies més tard, Caterina va ser reclosa a la casa de les Egipcíaques per ordre dels consellers, ja que sembla ser que cap dels seus amics va voler fer-se’n càrrec de la vídua, després d’haver-la acusada de grans deshonestedats, de bogeria i de vicis detestables. No se sap quin gran delicte va cometre Caterina, malgrat que es pot afirmar que es tractava d’un delicte sexual.

Aquest convent (avui seu del CSIC, Centre Superior d’Investigacions Cientifiques, edifici situat en els carrers, Carme, Hospital i Egipciaques)) acollia des de 1410 un centre assistencial nomenat la “Casa de les Egipciaques” o “Monestir de les donzelles” per a la reclusió de les dones. Casualment o no, abans havia estat “La Galera” una presó de dones.

Caterina fou una dona lliure, ja que no va actuar com s’esperava d’una dona vídua. El control marital s’estenia més enllà de la mort, gràcies també a la vigilància (?) que els parents, amics, veïns i autoritats exercien sobre elles.