diumenge, 27 de novembre de 2011

MARIA MARTÍNEZ ABELLÓ


Barcelona, Defunció 1815

Durant el segle XVIII, les salonières van continuar la tasca que en el segle anterior havien fet les anomenades batxilleres o precioses dones atretes pel món de la cultura, interessades en la seva formació intel·lectual, i que van aprendre a parlar amb loquacitat.

Aquestes dames van organitzar i participar en els salons il·lustrats -moltes vegades a casa seva-, formant cercles literaris i acadèmics. Aquests salons van ser importants a nivell cultural i polític i feminista.

Per conèixer millor les salonières explicarem que en aquests salons malgrat tenir una assistència i participació predominantment masculina, també van ser espais on es va recolzar i en algunes ocasions patrocinar, el treball de dones interessades en les arts, la ciència i el coneixement. Cal dir però, que en molts cassos les mestresses dels salons eren dones que també es dedicaven a l’estudi i l’escriptura. No obstant això, el prestigi d’aquests salons, era determinat bàsicament per l’assistència dels intel·lectuals barons

Una d’aquestes dones va ser la barcelonina Maria Martínez Abelló, coneguda com a Madama Abelló o Madama Martínez Abelló, que va viure l’esplendor cultural de la Il·lustració, com a salonière, com a escriptora de teatre i com a poeta.

Va escriure la comèdia Entre los riesgos de amor sostenerse con honor, o La Laureta (1800), on utilitzà per a l’argument el conte «Laurette» (1761) de Jean-François Marmontel. També va escriure la tragèdia, en quatre actes, La Estuarda, es pensa que inspirant-se en una obra estrangera, probablement britànica. Se sap que totes dues obres es van representar en els teatres de Barcelona, potser a la Casa de les Comèdies de la ciutat. Les dues obres tenen una protagonista femenina, la qual cosa ja indica un punt de vista diferent al masculí.

Madama Abelló també va veure diversos dels seus poemes publicats a la premsa Es diu que Abelló va ser la seva primera lectora pública de l’època. Va publicar altres poemes, sobretot en el Diari de Barcelona, com és el cas de «Sentimientos obsequiosos de Madama Abelló, en aplauso del fúnebre canto, que compuso la hábil poetisa a su amado y difunto Pajarito», publicat en aquest diari el 19 de gener de 1799.

DONES DE CATALUNYA

A l’Escola de la Dona hem après, concretament en les classes de la Professora de català M. Dolors Vinyoles juntament amb els Professors de noves tecnologies Oriol Mascareñas i Olga Pérez , respectivament, a descobrir les eines necessàries per presentar un bloc. Aquesta satisfacció ens fa que enguany vulguem participar en el curs 2011-2012 aportant-ne un, dedicat a les ”Dones de Catalunya”.

Ens agradarà presentar dones que al llarg de la història del nostre país han estat un referent en les seves diferents especialitats. Volem deixar clar, que en cap cas les que aquí assenyalarem siguin, ni molt menys, les millors, sinó que per nosaltres representen una molt i molt petita mostra de totes les que han col·laborat amb el seu fer, a millorar la societat catalana. També amb aquesta exposició volem rendir un homenatge a les que amb total anonimat, han fet que el seu treball, estudi, etc. hagi estat per les seves successores una font enriquidora d’experiència.

Aquest reconeixement es per adonar-nos de que tenim un deute amb les que ens han precedit i que gràcies a elles, que possiblement en molts casos hauran treballat amb condicions més difícils que les actuals, s’han obert camins que hem de continuar engrandint-los cada dia més perquè finalment i de forma veritable, la dona sigui reconeguda arreu amb els mateixos drets i deures que els seus companys de viatge.

Finalment i dedicat a les persones que ens vulgueu llegir, estem totalment obertes a acceptar qualsevol aportació que se’ns vulgui fer, com qualsevol crítica, mentre aquesta sigui positiva. Moltes gràcies a tothom.


Montse Capellas Badosa i M. Dolors Figueras Fondevila